La Renaixença

Parlem d'un dels invents més importants que hi ha hagut a la història de la humanitat: l'impremta. Donem valor a aquest invent, per favor, si no arriba a ser per la impremta no podríem imprimir aquests guions tan meravellosos que fem. A més, el nostre convidat tampoc es podria imprimir les partitures! El convidat és en Pep Sala, per cert. Ja sabeu qui és! El gos el passegem per un casino, on un boig anomenat Akio Kashiwagi té una partida de cartes que l'enfronta a un beneit que segur que coneixes: en Donald Trump.

Verge Santa, quina dèria que us ha agafat amb el pàdel! És més difícil trobar-se algú que no jugui a aquest esport que un bitllet de 50 euros a terra. Bé, parlem de la pala de pàdel, estri indispensable per poder-hi jugar. Ens visita en Damià Bonsfills, un pilot de simracing, el que la gent que ja tenim una edat coneixem com un crac jugant a la maquineta. I passegem el gos pel projecte Biosfera 2, un intent de crear vida artificial que va sortir regular.

Els que aneu més peixos en català heu de saber que el nom correcte dels retoladors amb què se subratllen parts d'un text és: retolador fluorescent. No "fosfuritos", ni "fosfus", com n'hi dieu vosaltres. Per favor, siguem curosos amb l'idioma, "se té que" parlar bé! Heu de ser com en Toni Cruanyes, el nostre convidat. Quin gendre tan perfecte s'han perdut les nostres famílies. A més, passegem el gos per una inauguració: la del pont de Brooklyn, aquell que surt a totes les pel·lícules americanes. Hi va haver algun mort que altre, però els hi va quedar maco.

Aquesta setmana hem parlat de la ronyonera, de la campana extractora, del sofà i dels esclops. Estem segurs que, com a mínim, dues d'aquestes coses les tens a casa teva. També ens visiten en Francesc Garriga, l'Imma Roquet, en Josep Espigulé i un grup del qual segur que coneixes alguna cançó: La Pegatina. La veritat és que han quedat uns programes tan ben parits que fan que ens preguntem com és possible que escoltar el nostre programa no sigui de pagament.

Els esclops: molts de vosaltres no n'haureu vist mai cap. Potser la gent més jove (o de ciutat) no saben ni de què estem parlant. Els nanos de pagès no som els més arriats amb les noves tecnologies, però sabem per què serveixen els esclops, i us sabem diferenciar una aixada d'un aixadell. També ens visita en Josep Espigulé, educador ambiental, així que pareu bé les orelles! Per acabar el programa a dalt de tot, avui passegem el gos un altre cop per Boston, durant una gran inundació!

Tenir un bon sofà és mitja vida. Després del somier, us heu de gastar diners en el sofà, però tampoc cal que tingui aquella ela per estirar les cames, allò és d'estranger. Parlant de sofàs, seuen a l'escó de "La Renaixença" dos xicots de La Pegatina, sort que no han decidit venir tots perquè no hi cabríem! En acabat passejarem el gos per la marató del 1904 de Saint Louis, considerada una de les carreres més surrealistes i perilloses de l'esport per les condicions climàtiques d'aquell dia.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! OOOOOOOOOOOOOOOO! Què? Fa ràbia, oi? Doncs és el que fa l'objecte del dia. La campana extractora permet que no tinguem la casa plena de fum, però, a canvi, fa un dels sorolls més molestos que hi ha. No tenim clar si compensa. Ens visita l'Imma Roquet, la catalana que ha tingut la màxima puntuació en la modalitat de salt muntant a cavall. El gos el passegem per un experiment que acaba amb un nen volant pels aires. Les famílies desestructurades sempre fan festa.

La ronyonera s'està perdent, i això ens dol. Ens sap greu, perquè és una peça de vestir còmode i útil, i d'aquestes cada vegada se'n veuen menys. No sabem pas on anirem a parar. Bé, de convidat tenim a en Francesc Garriga, el de La Tarda de Catalunya Ràdio. Sempre és maco parlar amb gent de la casa, sobretot quan ens cauen bé, com ens passa amb ell. Ah, sí, i ell gos el passegem pel dia en què la Rosa Parks no va voler baixar del carro. Ni de l'autobús.

Els objectes de la setmana són el despertador, el telescopi i el càntir. Claríssimament, l'últim és l'únic que té una utilitat real, els altres són invents del Primer Món, innecessaris per al dia a dia de l'home treballador. També ens visita en Víctor Ferrer, espeleòleg (només pensar-ho ja ens ve claustrofòbia); en Roger Mas, una de les veus de Catalunya, i la Laura de Castellet, divulgadora històrica i experta en instruments medievals!

Dediquem el capítol al càntir, un objecte lligat a la terra, a la pagesia, un objecte que mantenia l'aigua fresca mentre la gent llaurava de sol a sol. També ens visita la Laura de Castellet, una historiadora especialitzada en instruments medievals que fa música amb el que et puguis trobar: ossos, ventres, budells, de tot. Com podeu veure, a l'edat mitjana no anaven sobrats de material per fer música. Per acabar, passegem un border collie per la inauguració del pont de Brooklyn, en què van morir dotze persones per culpa d'una allau humana.

Tenim un programa universal, estel·lar, ja que parlem del telescopi (no us confongueu amb el periscopi, que ens coneixem!), un instrument inventat per un home del Renaixement i amic del programa, el bo d'en Galileo Galilei. També ens visita en Roger Mas, una de les veus més potents de Catalunya i un cantautor que ens té ben fascinats. No digueu que el "Mort, qui t'ha mort?" no posava la pell de gallina! Per rematar-ho, anem a passejar el gos per una misteriosa desaparició, la del jove alemany Lars Mittank.

Parlem del despertador: de llarg, l'estri domèstic que més ràbia fa. S'ha de ser molt desgraciat perquè t'agradi que un trasto d'aquests et desperti amb aquella maleïda fressa. Tenim un espeleòleg amb nosaltres, en Víctor Ferrer. Li preguntem què l'empeny a fotre's a totes les coves que troba, perquè d'entrada ens sembla una mica estrany. I passegem el gos per la invenció del cronòmetre marí. Sí, de primeres sembla una merda d'història, però us prometem que és més interessant del que aparenta.

Aquesta setmana dediquem els programes al velcro, la bústia, el porticó i l'altaveu. Quatre objectes que no tenen res a veure, més que parlar-ne nosaltres de manera correlativa. I encara que puguin semblar objectes avorrits, són d'allò més curiosos! Ens han passat a visitar en Lluc Crusellas, la Laila Karrouch, la Ivette Nadal i en Jofre Cutal. I hem rigut i hem après amb tots ells, escolteu tot el que ens han explicat, perquè és or.

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Dediquem el capítol a un objecte tan trist com necessari: el porticó. Vosaltres també sou de dormir completament a les fosques? Quants cops heu hagut de patir anar a l'estranger i no tenir ni persianes ni porticons a les finestres de l'habitació? I aquells porticons de fusta amb un cor al mig? Fantàstic. Entrevistem la cantautora i poetessa Ivette Nadal, ja veieu que tindrem poesia i bona música! Durant el passeig del gos anem a la Itàlia feixista per veure com li va amb en Mussolini. I això serà tot.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.

El velcro és una de les coses més ben parides que hi ha, aquí no hi ha discussió possible. De fet, si fos per nosaltres encara portaríem sabates amb velcro. Però no podem, perquè es veu que portar velcro a segons quina edat et fa estrany. Quantes manies que teniu. Ens visita en Lluc Crusellas, el pastisser, un home dolç com pocs n'hi ha. És com de la família. També passegem el gos per un segrest d'avió. De tant en tant fem històries amb trets i explosions perquè els jubilats també es mirin el programa.

Esprai manual, estisores, ulleres de sol i corretja de gos. Podria tractar-se del kit d'un sadomasoquista, però no, són els objectes d'aquesta setmana. Com podeu veure, amb una mica de gràcia es pot fer humor de qualsevol cosa. Els il·lustres catalans que passen pel nostre escó són l'actriu Rosa Boladeras; el campanòleg Xavier Pallàs; en Titot, el cantant de Brams, i la Roser Gol, llevadora i doctora en Ciències de la Salut. De veritat, fa lleig que ho diguem nosaltres, però ens han quedat uns programes fantàstics.

Dediquem el capítol a la corretja del gos, però la corretja pot servir tant per a un gos com per a un gat, fins i tot per a una tortuga. Només cal que tingui collar al voltant del coll. Sí, també parlem de la gent que paga perquè la passegin per casa fent veure que és un quisso. Ens visita la Roser Gol, llevadora, antropòloga i doctora en Ciències de la Salut. Per acabar, durant la passejada del gos aprenem d'on ve el concepte de victòria pírrica.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Hi ha molts tipus d'estisores, però en general sempre es diferencien pel mateix: per si funcionen o per si són una autèntica merda. Dediquem el programa a un objecte sense el qual seria impossible que existís la classe de plàstica, l'única en què teníem traça a l'escola. Ens visita un campanòleg, el Xavier Pallàs, una persona que a més de saber tocar campanes ha dedicat mitja vida a estudiar-les. Déu-n'hi-do. I passegem el gos per un judici inversemblant: el d'una truja a qui es jutja per haver-se menjat un nen petit.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Aquesta setmana dediquem els programes al telègraf, el diari, la xinxeta i el termòmetre, uns elements que et podries emportar tranquil·lament a una illa deserta i que potser no et salven, però et permetrien comunicar-te, orientar-te, distreure't i saber si tens febre. Gens malament, la veritat. Els convidats que passen pel programa són l'imitador Xavi Espinosa, la pèrita cal·ligràfica Imma Lidón, el beatboxer Guillem Cardona i en Guillem Ramisa.

No, el termòmetre com el coneixem avui en dia no el van inventar els egipcis. Va ser al segle XVI i va ser en Galileo Galilei, el famós físic i astrònom italià, un home que va ser empresonat per la Inquisició a causa dels seus descobriments! Avui tenim una actuació ben interessant: ens visita en Guillem Cardona, músic i beatboxer. Voleu veure en Peyu fent beatboxing? En acabat, passegem el gos per la gran guerra de l'emú, un dels ridículs més espantosos protagonitzats per l'exèrcit australià.

Un dels pànics més grans que existeixen és trepitjar una xinxeta quan vas descalç a fer un pipí a mitjanit. Dediquem el capítol a un objecte imprescindible per als adolescents que volen penjar pòsters dels seus ídols a l'habitació. Ens visita en Guillem Ramisa, un poeta i cantant que és tan talentós com bona persona. I mira que de bona persona n'és molt! A més a més, passegem el gos per Wilmington, on es va produir l'únic cop d'estat exitós dels Estats Units. Una passejada que resulta incòmoda, per allò del racisme i tal.

Actualment, els diaris de paper ja no tenen la presència que tenien abans. I ens sap greu. Que maco que era llevar-se de bon matí per anar a comprar el diari i llegir les notícies mentre et feies un cafè. Sí, la meitat de les notícies ja havien caducat quan les llegies, però era part de la gràcia. Li dediquem el capítol al diari. Ens visita l'Imma Lidón, una grafòloga i pèrita cal·ligràfica. Esperem que feu bona lletra. I passegem el gos per un club nocturn de Boston sense portes d'emergència. Un llumí mal apagat... i festa grossa.

Ens hem preguntat milers de vegades com és possible que un sistema tan aparentment incomprensible permeti comunicar-se els uns amb els altres. Com que no ho enteníem de cap manera, li hem dedicat el programa. A veure si en traiem l'entrellat. Ens visita en Xavi Espinosa, un imitador de primer nivell que fa pinta que allà on va li demanen que faci imitacions, pobre nano. I passegem el gos pel mar Mort, on un pastor de cabres descobreix un dels manuscrits més importants de la història de les religions en una cova perduda al mig de la muntanya.

Els objectes destacats de la setmana han sigut: la calculadora, la barbacoa, el con i la làpida, dos objectes útils per començar la setmana i, per acabar-la, dos de més justets. També ens ha visitat el cuiner i veí nostre Nandu Jubany, en Daniel Martín, investigador encarregat de bategar noves espècies de cucs; l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Bruna Girvent, investigadora en IA. Com podeu veure, són programes de nivell!

Toca un capítol alegre: parlem de la làpida. Ja us podeu imaginar que un tros de pedra per indicar on hi havia enterrat un mort és un invent força antic i força simple. Els grecs van ser els que hi van incorporar els epitafis. Entrevistem la Bruna Girvent, enginyera i investigadora experta en intel·ligència artificial, a veure si ens aclareix d'una vegada si la intel·ligència artificial és amiga o enemiga nostra. També anem fins a París, on passegem la Roma, un gos amant de la música clàssica.

Dediquem el capítol al con. Sí, el de la carretera, el que et fa desviar quan hi ha obres. Un sol con és com un defensa dolent, que el pots esquivar sense problemes, però una bona alineació de cons ben posicionats et fan anar per on volen. Descobrim si els egipcis ja en feien servir per construir les piràmides. També ens visita l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A l'hora del passeig del gos, repassem la història de Lady Godiva.

Probablement has llegit el nom de l'objecte al qual dediquem el capítol entonant aquella cançó tan famosa d'en Georgie Dann. No t'has de sentir culpable, la caspa que desprèn aquell èxit estiuenc fa justícia al que és la barbacoa en si. Ens visita en Daniel Martín, un investigador que es dedica a posar nom als cucs. Algú se n'ha d'encarregar; si no, avui dia els cucs es dirien Kai, Roc i Ot! Quin disbarat! També passegem el gos pel dia que un advocat talòs va morir tot intentant demostrar que el seu client era innocent.

Molt abans que s'inventés la intel·ligència artificial, ja existia un invent que pensava per nosaltres: la calculadora. Als de lletres ens sembla un artefacte de màgia negra, i és per això que li dediquem el capítol. Ens visita en Nandu Jubany, cuiner de renom a qui fem la pilota per aconseguir que ens convidi a dinar al seu restaurant. I pel que fa al gos, ens emportem la Kala a un moment tràgic a la història del futbol: la desaparició d'Il Grande Torino, un equip destinat a marcar una època que va desaparèixer en un accident aeri.

L'objecte al qual dediquem aquest capítol és d'aquells que es van inventar tan bé que no s'han modificat des de la seva creació. I no podia ser cap altre que el desembussador de ventosa. Pot ser més fastigós el que surt de dins d'aquells forats? Ens ha vingut a veure en Jaume Tribó, l'apuntador del Liceu. Té intenció de viure fins més enllà dels 100 anys, o sigui que el Liceu pot estar tranquil. I sortim a passejar amb en Murri pel dia de l'automutilació de Van Gogh, el 23 de desembre de 1888.

Els inicis del microones van ser culpa d'un tros de xocolata dins d'una butxaca. Imagineu-vos tot el bé que ha fet la xocolata per les vides dels que no ens agrada cuinar. Dediquem el capítol al microones. Ens visita la Clara Viñals, cantant i membre del grup Renaldo & Clara. Està cansada de respondre a la mateixa pregunta, però nosaltres no som més originals que la resta i també l'hi fem. A "Històries per passejar el gos", portem en Django a la construcció del pont de Brooklyn, el 1870.

Sabeu que el bisturí antigament el feien servir els barbers? I sabeu que abans de l'anestèsia no es valorava la precisió del bisturí sinó la rapidesa del cirurgià a l'hora de fer-lo servir? Dediquem el capítol al bisturí. Rebem la visita d'en Bartomeu Rocabert, rellotger. I un rellotger important, perquè a càrrec seu corren les agulles dels rellotges més importants de Catalunya. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Dungui per l'enfonsament de l'MV Wilhelm Gustloff, el 30 de gener del 1945.

Sou dels que teniu l'escombra penjada darrere la porta de la cuina, dels que la guardeu en un armari o dels que la teniu tirada dins d'una habitació dedicada exclusivament a la bugaderia i la neteja? Dediquem el capítol a l'escombra, no als que teniu tants metres quadrats de casa que podeu tenir una habitació per a la neteja. Ens visita la Irene Minovas, humorista i actriu, de qui no només descobrim el futur, sinó també el passat. I sortim a passejar la Sarnee per la mort de la família reial del Nepal.

Aquesta setmana parlem de la brúixola, de la radiografia, del tallagespa i del pinzell. És impossible dir-vos quin és el millor, de manera que heu d'escoltar tots els episodis i decidir segons el vostre criteri. També parlem amb un músic i poeta com és en Guillem Ramisa, una sardanista com és la Nàdia Cordon, un actor com és l'Ernest Villegas i un esquilador d'ovelles com és l'Andreu Castellà. Com? Que un esquilador d'ovelles entre tant d'artista no us l'esperàveu? I qui us ha dit que esquilar una ovella no és un art, eh?

El pinzell: de traç fi o de pintor de parets? Un objecte que tant es pot servir per fer una obra d'art com per pintar aquelles línies vermelles del garatge. Ei, que fer-les rectes deu tenir el seu mèrit! Un altre ofici de mèrit és el d'esquilador d'ovelles, una feina que s'està perdent. Per això parlem amb l'Andreu Castellà: és un jove que ha treballat d'esquilador d'ovelles a Nova Zelanda! Finalment, passegem un gosset ben bufó per un episodi ben vergonyós de la història: la farsa de l'home de Piltdown.

El tallagespa és un objecte com Déu mana, però, compte, no sigueu gamarussos, que més d'un ha perdut els dits intentant desencallar la gespa compactada de sota la màquina. Abans de manipular-lo, assegureu-vos que estigui parat, que ara en fan de molt silenciosos! També parlem amb l'Ernest Villegas, un tros d'actor amb una veu de tro que fot goig de sentir. Per acabar, agafem una gossa anomenada Taga i ens tanquem a la presó de la Model, la que ja està tancada, i amb raó, perquè allò era un cau de merda.

Ens ha sorprès saber que actualment els metges ja no donen radiografies. Segur que la decisió té algun sentit, però sap greu saber que ja no et pots fer el fatxenda ensenyant les radiografies dels ossos que t'has trencat. Doncs això, que dediquem el programa a la radiografia. També ens visita una sardanista, la Nàdia Cordon. Una visita molt adient. També passegem el gos pel dia del llamp de Brescia, quan es va evidenciar que cal instal·lar parallamps a les esglésies. El motiu que els porta a prendre aquesta decisió no us l'imagineu pas.

Arranquem la segona temporada de "La Renaixença" parlant de la brúixola, un objecte vital per als mariners i els exploradors que volien arribar al seu destí. Compte perquè l'únic lloc en què no us serveix una brúixola seria al pol nord, això és una cosa que aprendrem en aquest capítol. Per començar la temporada com Déu mana, convidem en Quimi Portet, gran artista i millor persona, perquè ens tregui la mandra de l'estiu amb un bon cop de guitarra. Per acabar-ho d'arrodonir, passegem el gos per Madrid, pel dia que van atemptar contra Carrero Blanco.

Fer "La Renaixença" ha sigut una experiència que ens ha marcat a tots. Han sigut 219 capítols de divulgació, cultura, història, acudits, riures, bromes, visites, xerrades, actuacions musicals, gralles, baralles. Aquí us deixem el capítol 220, amb un resum del que ha sigut l'última setmana de la primera temporada. La Mercè abaixa la persiana del local, però no patiu, que aviat tornem a obrir!

Més de 200 capítols després, hem arribat al final d'aquesta primera temporada de "La Renaixença". Després de més de 200 capítols escoltant la gralla, la Laia ha aconseguit que ens n'enamorem, per això li dediquem el capítol. També ens hem enamorat (bé, ja ho estàvem una mica) de l'Arnau Tordera, i no podíem acabar la temporada amb uns bojos coneguts més nostres: Obeses. A l'últim passeig de la temporada, sortim amb l'Anisset pel desastre nuclear de Txernòbil. L'objectiu és sortir-ne vius, per poder fer una segona temporada de tot aquest merder.

Tots hem vist aquell gat que mou la pota col·locat en algun lloc. I tots hem pensat que és xinès, però els més cultes ja deveu saber que no, que és japonès. Resulta que el gat no saluda, sinó que et crida perquè hi vagis. Porta sort i fortuna. Li dediquem el capítol, a veure si ens en porta a nosaltres. Rebem la visita de la Conxita Àvila, una biòloga especialitzada en organismes que habiten els fons marins, sobretot els de l'Antàrtida. A més, sortim a passejar en Bru per la venjança catalana, l'any 1305.

Tots tenim temptacions, i una és la de passar per davant d'un extintor i poder-lo prémer i veure què passa. Qui digui que no menteix. Dediquem el capítol a l'extintor, que us recordem que heu de revisar de tant en tant. Ens visita l'Alba de Lomas, la millor jugadora d'escacs de Catalunya. En Xuri s'ha ficat en un merder, ho veureu de seguida. A "Històries per passejar el gos" portem en Milú a l'assassinat del general Prim, el novembre del 1870.